Primer de tot cal deixar les coses clares. Volem arreglar una mancança terminològica que s’arrossega des de l’aparició dels còmics al nostre país. El terme còmic és anglès, pel que respecta a aquesta disciplina gràfica. Per altra banda la paraula té més relació amb el món dramatúrgic i, concretament, per tal de designar una mena d’actors qque interpreten una mena de teatre, generalment allunyat de la vessant dramàtica i molt propers a la comicitat. Per la qual cosa, el terme se l’ha intentat designar d’alguna manera més propera fent referència sempre a publicacions particulars. Així trobem mots com Patufet dels anys cinquanta i seixanta del segle passat o, fins i tot TBO, des dels setanta endavant, ambdós fent referència a sengles publicacions on hi apareixien narracions d’aquesta faceta artística.. Mai s’ha intentat filològicament trobar un mot que li fos propi, nostrat i escaient i adequat, d’una vegada per totes.
Nosaltres ens vam fixar en el terme ninotaire que explicita la professió de dibuixant dels còmics. Per tant el més lògic fóra que el mot hagués de contenir aquests morfemes indicatius de l’expressió artística que configuren. El mot que vam trobar fou NINOTALLA, paraula femenina, en plural NINOTALLES i té certes particularitats que la fan precisa per tal de designar aquesta art. És perfectament localitzable perquè les seva arrel etimològica conté els grafismes propis de l’especialitat artística: Ninot que designa qualsevol mena de dibuix o figura expressada gràficament en el paper. El sufix incorporat explicita CONJUNT DE que, juntament amb l’arrel expressen inequívocament el terme que volem expressar, de forma pròpia i molt propera i ,sense càrregues secundàries de cap mena.
Per tant us presentem el terme en què ens dirigirem a partir d’ara a la nostra passió per les tires animades dibuixades en el paper: NINOTALLA.
Espero que us la feu tan familiar com ho hem fet nosaltres i a partir d’aquí:
BENVIGUTS AL MÓN DE LES NINOTALLES.
Anem a començar.
