divendres, 22 de juliol de 2011

LA GATA 1


LA GATA
Després, per qüestions de drets, la Gata Infernal.
Guió de: Linda Fité
Dibuixos: Marie Severin
Entintador: Walli Wood

1 -ORIGEN:

Greer Nelson va ser un personatge que va trencar molts motllos. I més allà on els va trencar. Els inamovibles Estats Units, tret de les grans ciutats ( que no ho són en tot el seu territori) i que per això van com van.
La noia era una jove estudiant que s’enamorà d’un policia amb qui es casà. De seguida el seu home, seguint el fil que dèiem, va voler fer-la plegar d’estudiar. En unes pinzellades de masclisme subliminal massa avançats per la seva època. Aleshores ella s’ofegava dintre la llar i hi realitzava les reparacions i millores cosa qüestionada i criticada pel seu espòs. .. No sé si arribats en aquest punt es veu clarament la situació de moltes dones collades per marits estrets de mires.
La situació canvia dràsticament. Mentre passegen per la ciutat es troben davant d’un atracament i el seu marit en voler impedir-ho resulta mort pels trets del malfactor.
Després d’un temps d’incertesa Greer es refà. Es reafirma en el seu caràcter i torna a estudiar A la universitat Greer retroba la doctora Tumolo, antiga professora seva de l’institut. La professora acollí la noia en vistes del seu potencial intel·lectual. La jove descobrí i participà en els treballs de la doctora. Concretament  els de potenciar les capacitats físiques i intel·lectuals de les dones.
Resulta però com sempre passa que el finançament de les investigacions venien de la mà de Malcom Donalbain, un excèntric executiu que en duia una altra de cap: aconseguir un exèrcit de dones amb super poders treballant pel seu benefici exclusiu. La tensió s’erigí al màxim quan Greer i la doctora van veure que incomplia els termes acordats en exigir una altra noia, Shirlee Bryant, per realitzar les experimentacions quan havia de ser Greer, millor preparada i candidata de la doctora.
Aleshores cadascun començà a fer els avenços per la seva banda fins que un dia la doctora Tumolo va ser testimoni del procediment del seu competidor: la col·locació a la seva víctima d’un collar esclavitzant que li anul·lava la voluntat. Possiblement per això la professora assistí a l’accident i mort de la candidata i víctima de Donalbain. Llavors fugí enduent-se un vestit experimental. Li oferí a Greer després d’explicar-li-ho tot. Mentre la doctora es proposava avisar la policia va caure víctima dels sequaços de Donalbain que, a més van fer esclatar totes les seves instal·lacions.
Greer descobrí la doctora i no podent fer-hi res fugí amb el vestit per tal d’aturar els malèfics plans i efectuar la detenció del potentat assassí.
La conclusió es produeix dramàticament quan, després d’acabar amb diversos homes del malvat s’hi encara i Donalbain que odia ser tocat en la confusió de la foscor s’engega un tret i mor.
Greer Nelson, com la gata, queda rumiant si s’ha comportat correctament en les seves accions i els actes de violència que ha dut a terme per tal de venjar Sherlee i la doctora Tumolo, però al capdavall, dedueix que tot plegat n’ha fet una dona enfortida davant la vida.


2 -LA GATETA I EL MUSSOL

TRIA


Posats a trobar motius us diria que el principal és una entercada debilitat per posar-me al costat dels més feble. En definitiva allò que fan els herois de les Ninotalles. No pas tots, però. Per això caldrà distingir-ne aquells que coincideixen amb aquesta premissa.
Els podríem encabir en varis apartats per tal de fer-ho més il·lustratiu:
Els Femenins. Personatges de superherois que han hagut de fer-se un lloc a cops de colze per tal de sortir a la llum o l’enquadrament de la fotografia.
Els de les minories ètniques. Aquí hi entra molt la concepció antropomòrfica europea que ha configurat a la seva imatge i semblança totes les cultures de la resta del món i prioritzant, per “descomptat” la de la primacia blanca europea. Cosa imperdonable.
Així doncs podeu començar a pensar per on aniran els trets.
Anem a descobrir plegats nous personatges. Molts d’ells marginals...com nosaltres.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Del perquè de NINOTALLA.


Primer de tot cal deixar les coses clares. Volem arreglar una mancança terminològica que s’arrossega des de l’aparició dels còmics al nostre país. El terme còmic és anglès, pel que respecta a aquesta disciplina gràfica. Per altra banda la paraula té més relació amb el món dramatúrgic i, concretament, per tal de designar una mena d’actors qque interpreten una mena de teatre, generalment allunyat de la vessant dramàtica i molt propers a la comicitat. Per la qual cosa, el terme se l’ha intentat designar d’alguna manera més propera fent referència sempre a publicacions particulars. Així trobem mots com Patufet dels anys cinquanta i seixanta del segle passat o, fins i tot TBO, des dels setanta endavant, ambdós fent referència a sengles publicacions on hi apareixien narracions d’aquesta faceta artística.. Mai s’ha intentat filològicament trobar un mot que li fos propi, nostrat i escaient  i adequat, d’una vegada per totes.
Nosaltres ens vam fixar en el terme ninotaire que explicita la professió de dibuixant dels còmics. Per tant el més lògic fóra que el mot hagués de contenir aquests morfemes indicatius de l’expressió artística que configuren. El mot que vam trobar fou NINOTALLA, paraula femenina, en plural NINOTALLES i té certes particularitats que la fan precisa per tal de designar aquesta art. És perfectament localitzable perquè les seva arrel etimològica conté els grafismes propis de l’especialitat artística: Ninot que designa qualsevol mena de dibuix o figura expressada gràficament en el paper. El sufix incorporat explicita CONJUNT DE que, juntament amb l’arrel expressen inequívocament el terme que volem expressar, de forma pròpia i molt propera i ,sense càrregues secundàries de cap mena.
Per tant us presentem el terme en què ens dirigirem a partir d’ara a la nostra passió per les tires animades dibuixades en el paper: NINOTALLA.

Espero que us la feu tan familiar com ho hem fet nosaltres i a partir d’aquí:

BENVIGUTS AL MÓN DE LES NINOTALLES.

Anem a començar.